20 sept 2010

Tercero en Newcastle. Tercer a Newcastle.







Ayer por la mañana dispute la mejor media maratón del mundo en la ciudad inglesa de Newcastle.
Con más de 55.000 corredores y entre ellos el gran Haile Gebrselaisse o Jaouad Gharib, Chema Martinez................
El día amanecía con lluvia y mucha humedad así que no hubo más remedio que preparar los guantes para la lluvia. La verdad que la lluvia no es mi punto fuerte pero somos profesionales y hay que correr en todas las condiciones.
Nada más salir me situé el 12 o 13 e incluso hasta las mujeres iban delante mío, los primeros metros fueron terribles pues era un quiero y no puedo ya que no me agarraba nada el aro y veía como la gente me adelantaba por todas partes.
Todo cambio a partir de los 800 primeros metros, me empezó agarrar el aro y puede contactar con el grupo delantero de 7 unidades. Ya en el kilometro 4 éramos cuatro los integrantes del grupo delantero, en el kilometro 6 me quede descolgado junto con el sudafricano Van Dyk, en el kilometro 8 se unió el británico Brian Alldis y este fue el terceto que nos jugaríamos el pódium.
La verdad que estoy muy contento porque ganar a unos de los mejores atletas del mundo en el sprint es un orgullo para mí. Van Dyk lleva 9 años ganando en Boston, fue tercero en la maratón de los Juegos de Pekin, ha ganado en Nueva York, Paris, Los Ángeles................. Esto me da más motivación para llegar a tope al mundial de Nueva Zelanda en enero.

Vamos Gabi!



Ahir al matí vaig disputar la millor mitja marató del món a la ciutat anglesa de Newcastle.
Amb més de 55.000 corredors i entre ells el gran Haile Gebrselaisse o Jaouad Gharib, Chema Martinez ................
El dia es feia de dia amb pluja i molta humitat així que no hi va haver més remei que preparar els guants per la pluja. La veritat que la pluja no és el meu punt fort però som professionals i cal córrer en totes les condicions.
Només sortir em vaig situar el 12 o 13 i fins i tot les dones anaven davant meu, els primers metres van ser terribles ja que era un vull i no puc ja que no m'agafava res el cèrcol i veia com la gent em avançava per tot arreu.
Tot va canviar a partir dels 800 primers metres, em va començar agafar el cèrcol i vaig poder contactar amb el grup davanter de 7 unitats. Ja en el quilòmetre 4 érem quatre els integrants del grup davanter, cap al quilòmetre 6 em vaig quedar despenjat juntament amb el sud-africà Van Dyk. Al quilòmetre 8 es va unir el britànic Brian Alldis i aquet va ser el tercet que ens jugaríem el pòdium.
La veritat que estic molt content perquè guanyar a uns dels millors atletes del món en l'esprint és un orgull per a mi. Van Dyk porta 9 anys guanyant a Boston, va ser tercer en la marató dels Jocs de Pekin, ha guanyat a Nova York, París, Los Angeles ................. Això em dóna més motivació per arribar al màxim al mundial de Nova Zelanda al gener.

Vamos Gabi!

Archivo del blog . Arxiu del blog .

Visitor´s maps

ip-location